De novembre a abril
Tu hi portes els calçots.
El foc, aquí.
Una calçotada demana tres coses que en un pis no hi caben: una graella gran, una flama de debò i una taula llarga. Aquí tens els llocs que les tenen, a prop de Barcelona i a Valls. I el que val la pena saber abans d'encendre.
Triats a dit
Quatre llocs per fer-la
Tots quatre diuen «calçotada» al seu web o a la seva fitxa: cap no és una suposició nostra. El que publica cadascun, llegit el 21 de setembre del 2026; confirma-ho amb ells abans d'anar-hi.
Masia Can Ramoneda
Rubí
Dues barbacoes d'obra, un pati de 265 m² i un saló climatitzat per a 100. Cultiven els seus propis calçots, i si porteu el menjar hi ha neveres.
- Com es reserva
- Formulari, telèfon o WhatsApp.
Masia Cal Sala
El Pago, Subirats
Masia de lloguer per a grups, només de dia: celebracions, dinars i calçotades. El menjar el poseu vosaltres, la masia, o a mitges.
- Com es reserva
- Per telèfon.
Barbacoas Parc, en el Parc dels Pinetons
Ripollet
Llenya, carbó, graella i taula al parc dels Pinetons. Fan calçotades.
- Com es reserva
- Per WhatsApp, amb un petit suplement per reservar.
Barbacoas Can Torrents
Gelida
Taula, graella i sac de llenya, i prou. Fan calçotades.
- Com es reserva
- Reserven per missatgeria.
- Quan obre
- De dimecres a diumenge.
A la terra del calçot
Fer-la a Valls
El calçot el va descobrir un pagès de Valls a qui deien Xat de Benaiges: a finals del segle XIX va agafar un parell de cebes que havien brotat i les va tirar a la flama. D'aquí en va sortir un àpat sencer. Avui té etiqueta pròpia —la IGP Calçot de Valls, quatre comarques del Camp de Tarragona— i es reconeix perquè el manat va lligat amb una lligadura blava. El 2024 se'n van vendre divuit milions.
L'últim diumenge de gener la ciutat munta la Gran Festa de la Calçotada, que ve del 1982 i aplega més de 35.000 persones en un dia, amb concurs de cultivadors, de salsa i de menjar calçots. La del 2027 encara no té data publicada; si es manté la regla, cau el 31 de gener. La temporada obre abans, el dissabte 21 de novembre, amb el Calçofest. I mentre dura, l'oficina de turisme fa visites pels camps.
On es compren
La IGP publica qui els cultiva, municipi a municipi, i marca els que a més els venen ja cuits. A Valls, l'agrobotiga de la Cooperativa Agrícola, a la plaça del Carme. I si els vols a casa, hi ha qui els envia amb els sarments inclosos.
Si és la teva primera
Com va la tarda
No té cap secret, però té un ordre.
A la flama, no a la brasa
Sarments de vinya, que fan molta flama i duren poc. El carbó, per a després.
Tots d'una tongada
Van arrenglerats a la graella, i es giren dues o tres vegades. En una graella petita s'han de fer per torns, i arriben freds a taula.
El punt és negre
Negres per fora i tendres a la punta. Si el negre et fa cosa, encara els falta.
Al diari
Acabats de treure, embolicats amb paper de diari, suen i s'acaben de coure sols. Aquesta part no se la salta ningú.
Amb les mans, i dret
Una mà a dalt, l'altra a baix, una estrebada i surt el cor blanc. A la salsa, el cap enrere, i endins. Pitet posat: això ho manen a Valls, no nosaltres.
I després sí, la brasa
Quan la flama s'apaga queden les brases, i aquí hi van el xai, la llonganissa i les carxofes. De postres, taronja i merengues.
La salsa
Cada casa té la seva i totes són la bona. La de la festa de Valls, per a quatre, és aquesta:
100 g d'ametlles torrades30 g d'avellanes torrades4 o 5 tomàquets escalivats1 cabeça d'alls escalivadaoli d'olivamig gotet de vinagre1 pebrot sec o pebre vermell dolçjulivert i sal
Tot ben picat, i millor fet la vigília. Fes-ne molta: s'hi suca el calçot i s'hi suca el pa.
La vigília
El que cal portar
Per passar-la pel grup i repartir qui porta què.
Calçots, per manats
De 20 a 35 per cap, i sempre en falten. Es venen en manats de 12, 25 o 50: per a vuit, cinc de 50. Els de Valls van lligats amb una lligadura blava.
Sarments de vinya
El calçot es fa a la flama, no a la brasa, i la flama és de sarments. Per a sis persones, de sis a deu quilos, segons qui els ven.
Una graella gran o una reixa
Els calçots van arrenglerats i tots d'una tongada. En una graella petita s'han de fer per torns, i es refreden.
Paper de diari
Acabats de fer, embolicats amb paper, suen i es pelen sols. És la part que no es pot saltar.
La salsa, feta la vigília
Molta: s'hi suca el calçot i s'hi suca el pa. I un bol per cap, que a mitges no rutllen.
Pitets i guants
Els de plàstic, dels que donen a les masies. El pitet el mana Valls; els guants, l'experiència.
Pa, vi i porró
El porró no és decoració: amb les mans negres, és l'única manera de beure.
La segona part
Xai, llonganissa, botifarra o el que sigui a la brasa. Ningú no s'aixeca d'una calçotada només amb calçots.
Abans d'encendre
Les regles del foc, en quatre ratlles
- La temporada del calçot va de l'1 de novembre a final d'abril, i gairebé tota queda fora del període en què, a menys de 400 metres d'un bosc, cal autorització per fer foc: aquell període comença el 15 de març, així que només arriba a l'últim mes i mig. En àrees recreatives i parcel·les d'urbanització, les barbacoes d'obra amb mataespurnes i les de gas se'n lliuren.
- Amb risc molt alt o extrem d'incendi no s'encén res: són els nivells 3 i 4 del Pla Alfa, que es publica cada dia. A l'hivern passa poc, però passa.
- El que es pot i el que no a Barcelona ciutat, amb les fonts, ho tens a la pàgina de Barcelona; i tots els llocs on fer una barbacoa a prop, a la guia.
Tens una barbacoa i lloc per a una taula llarga?
Publicar no costa res i el primer any no hi ha comissió. Digues-ho a l'anunci —que allà s'hi fan calçotades— i el grup et reserva la tarda des del mòbil. Li dius que sí tu, i et paga a tu, per Bizum o en mà.
